jueves, 16 de enero de 2014

CGT denuncia intromissió del Rectorat de la Universitat de València en l’elecció dels delegats sindicals de prevenció de riscos laborals

Comunicat de premsa

La Secció Sindical de la Confederació General del Treball en la Universitat de València assenyala que el Rectorat de la Universitat, en plé període d’eleccions, tracta d’imposar la forma d’elecció dels delegats de prevenció de riscos laborals. El rectorat tracta de deslegitimar amb aquest acte sense precedents els òrgans de representació dels treballadors i treballadores

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de Riscos Laborals regula, en l’article 35.2 que els delegats i delegades de prevenció siguen triades “per i entre els representants del personal, en l’àmbit dels òrgans de representació” és a dir per i entre les persones delegades de les Juntes de personal i Comitè d’empresa, encara que “es poden establir altres sistemes de designació en els convenis col•lectius, sempre que es garantisca que la facultat per a designar-los correspon als representants del personal o als propis treballadors”.

En la Universitat es va arribar a l’acord unànime de totes les seccions sindicals, expressat en un paràgraf dins de l’acord de crèdit horari, que, encara que foren nomenats pels òrgans, pogueren ser persones no pertanyents als mateixos, la qual cosa podia garantir triar a les persones que estigueren més preparades i foren més adients per a aquesta funció.

L’elecció es feia a proposta de les diferents seccions sindicals, en funció de la seua representativitat. El sistema va funcionar durant anys amb normalitat fins que en una ocasió la Junta de Pas va decidir majoritàriament no triar a una persona proposada per CCOO a la qual es considerava manifestament inadequada per al càrrec. En tot moment es va oferir a CCOO la possibilitat que presentara un nom diferent per a què fóra nomenat per la Junta.

CCOO va optar per presentar un recurs contenciós a l’acord que ella mateixa havia signat obtenint sentència favorable en primera instancia perquè l’acord no havia complit els requisits formals per a la seua
validesa.

Com a resultat de la sentència s’obri un “peculiar procés negociador” on CCOO presenta una proposta perquè els delegats i delegades de prevenció a més de no ser necessàriament membres dels òrgans siguen triats directament per les seccions sindicals. Aquesta proposta, encara que seria possible dins de la norma, s’aparta encara més que l’acord anterior d’allò que estipula la Llei de Prevenció i es presenta de manera sorprenent en una reunió del Comitè de Riscos Laborals on és rebutjada per la resta de les seccions sindicals.

Sobra dir que CCOO té tot el dret del món per a presentar quantes proposades considere pertinents.
Totes les seccions sindicals, excepte CCOO, sol•licitàren una reunió de la Mesa Negociadora per a ratificar l’acord anterior amb totes les garanties formals necessàries. La sorprenent resposta de la Universitat és tenir reunions separades d’alt nivell del Rector, Gerent i Vicegerent amb una persona triada per ells de cada secció sindical on al millor estil policial pressionaven perquè s’acceptara la proposta de CCOO informant-nos que la resta de seccions ja havien acceptat.

Finalment es convoca la Mesa Negociadora (amb trucades telefòniques i pressions directes de Rectorat, a alguna secció sindical, fins a l’últim moment) on la proposta de reglament de designació de delegats i delegades de prevenció de la Universitat arreplega la feta per CCOO.

La resta de seccions sindicals presents en Mesa, concretament tres, proposàren acceptar-la, afegint en el paràgraf corresponent, que, encara que les seccions sindicals proposàren les persones per a ser delegades i delegats de prevenció, necessàriament haguera de ser ratificada l’elecció pels òrgans de representació dels i les treballadores, en la línia de l’acord anterior.

La Universitat finalment, va decidir retirar la proposta encara que, de les quatre seccions sindicals amb representació en la Mesa Negociadora, tres estàven per aprovar el reglament amb aquesta modificació.

No va haver-hi manera d’arribar a un acord, la forma de negociar de la direcció de la Universitat de València va ser: “esto son lentejas, si quieres las comes y si no las dejas”, amb el consegüent al•lucine de la majoria de la part sindical.

La CGT no enté quin problema tenen els qui dirigeixen aquesta institució en què la part sindical decidisca com vol designar als SEUS delegats i delegades de prevenció i que ens vulguen imposar com fer-ho. Inexplicable a les clares, pot ser que tinga explicació a les “fosques”. Davant d’aquesta situació cap fer-se moltes preguntes: Per què la Universitat no recolza un sistema que ve funcionant bé, i que ha donat suport a nombroses companyes i companys amb situacions molt complicades en els seus llocs de treball?

Per què la Universitat es nega a recórrer una sentència, únic precedent d’una institució que ho recorre tot, quan és conscient que significa prendre partit per una secció sindical en minoria i que no representa en absolut la voluntat majoritària de les persones que treballem en la Universitat?

Per què hi ha hagut tal interès en què els delegats i delegades de prevenció no passen el tamís dels òrgans de representació per a la seua elecció, i que siguen solament les seccions sindicals els qui les trien, en una enorme maniobra de deslegitimació, una altra més, de les Juntes de Personal i el Comitè d’Empresa?

Per què, per part de la direcció, s’ha acudit als corridors i a les pressions sobre els qui pensaven que eren més representatius en cada secció, tractant de dividir i enfrontar quatre seccions sindicals que porten anys col•laborant i treballant en aquest àmbit com no s’ha aconseguit en uns altres i sempre per a benefici de la comunitat universitària?

Per què el Rector, sempre queixant-se dels enormes problemes que té, a causa de les polítiques de la Generalitat, per a fer que la Universitat preste el servei adequat i els qui treballem en ella rebem l’atenció i gaudim dels drets deguts, s’obstina a destruir una comissió que funciona, és eficaç i col•labora i aporta solucions al servei de prevenció?

Són moltes les preguntes i poques les respostes, encara que sempre estan els dubtes sobre la independència dels qui sempre han militat i estat afiliades a determinats sindicats, aeixa bicefàlia que tant ens ha perjudicat, sense oblidar que estem en període d’elecció i les subtils línies de poder i vots que envolten aquests comicis s’han d’estar mesurant i valorant al mil•límetre.

Secció Sindical CGT-Universitat València

15 gener 2014