miércoles, 15 de enero de 2014

Convocatòries al País Valencià i Múrcia. El 24 de gener CGT convoca una nova jornada estatal de concentracions davant supermercats de Mercadona contra la repressió sindical

Convocatòries CGT País Valencià i Múrcia el 24 de gener

València: Concentració de 19h a 21h davant Mercadona de C/ Emilio Baró nº19-21 (Barri de Benimaclet)

Alacant: Concentració de 12h a 14h en el Mercadona del Centre Comercial Isla de Corfú Av. Dr. Jiménez Díaz 17 (front polígon San Blas)

Murcia: Concentració a les 19h davant el Mercadona de la Gran Vía

La campanya a nivell estatal contra Mercadona per l’acomiadament del company de CGT de Màlaga que es va atrevir a legalitzar una secció sindical, està donant els seus fruits. El dia 2 de Gener l’advocat de l’empresa es va dirigir al nostre per a demanar-nos una proposta que podia incloure la readmissió (és el nostre únic plantejament), encara que deixaven clar que preferien una quantitat de diners, sense especificar.

El judici per l’acomiadament és el 29 de Gener i ens fa l’efecte que no volen enfrontar-se a aquesta possibilitat. L’actuació coordinada del sindicat el dia 21 de Desembre (més de 20 localitats) els ha hagut de posar molt nerviosos i, d’alguna manera, ha esquerdat la seva resistència.

Hem lliurat a l’empresa la nostra proposta, la qual planteja la readmissió i el pagament dels salaris deixats de percebre des del seu acomiadament, renunciant, si hi hagués un acord, a la demanda de tutela per violació de drets fonamentals.

El dia 24 de gener ens concentrarem novament enfront de Mercadona a nivell estatal.

Juan Roig i la seva família, es troben al capdavant de l’empresa “capdavantera de la distribució alimentària” a Espanya, la quinzena empresa mundial i la que ha crescut més en aquest sector de l’alimentació, per darrere de Wal-Mart.

El 2009, Mercadona va arribar les 62.000 persones contractades, amb una facturació de 15.505 milions d’euros i 270 milions d’euros de benefici net. Juan Roig, va obtenir una retribució total de 3,8 milions d’euros en 2011, un 73% més que en l’any anterior. La retribució del Consell d’Administració de la companyia es va incrementar un 50% en el mateix any (de quatre a sis milions d’euros) i, la seva cúpula directiva, va passar de percebre un total de 12 milions d’euros en 2011, enfront dels 9 milions de l’any anterior (una mitjana de 360.000 euros per directiu).

Juan Roig i la seva família, conjuntament amb la seva cúpula directiva, es presenten davant una societat com l’espanyola, empobrida, precaritzada i ningunejada, com els nous emprenedors que donen lliçons de com “actuar, treballar i emprendre” per a sortir de la crisi-estafa.

Juan Roig i la seva família, actuen en aquest sector essencial per a la vida, la sobirania alimentària, seguint el model de grans empreses, controlant més de la meitat dels aliments que es compren a l’estat espanyol. Les polítiques d’aquesta transnacional “familiar” es basen a “promoure una agricultura industrial, intensiva i insostenible, en la qual l’agricultor cada vegada cobra menys pel seu producte i el consumidor paga més; és la gran distribució qui s’emporta la diferència”.

Juan Roig i la seva família imposen un model de consum d’aliments, que provenen de llocs cada vegada més llunyans (cloïsses de Xile, carabasses de Panamà, gambons d’Argentina, banana d’Equador, coco de Costa d’Ivori, mongeta plana del Marroc, pinya de Costa Rica, etc.), amb les conseqüències de contaminació mediambiental, la desinformació i el desconeixement sobre les maneres de producció i explotació d’aquests aliments.

Juan Roig i la seva família venen un model de negoci amb parany. Diuen pretendre satisfer a totes les parts interessades en la cadena de valor: clients, treballadores i treballadors, proveïdors, la societat en general i el capital. El seu lema, del mateix Juan Roig, és «per a poder estar satisfet, primer cal satisfer als altres».

Aquest model “Juan Roig” es caracteritza per “xinitzar” les relacions laborals i socials i la seva prepotència i fatxenderia de “senyoret de la finca”, no l’oculta a l’hora de vendre aquest model per a sortir de la crisi-estafa: “cada vegada hi ha més basars xinesos perquè tenen la cultura de l’esforç que no tenim a Espanya”; “estic completament d’acord amb la reforma laboral, jo hauria anat molt més lluny”; “cadascun dels espanyols ha de preguntar-se què pot fer pel país”; i afegix encara més, amenaçant directament a la població assalariada “o puja la productivitat o baixa el nivell de vida”. I ho diu qui segons la revesta Forbes, quan publica la llista de multimilionaris del món corresponent al 2012, Juan Roig, president de Mercadona, figura com el tercer home més ric de l’estat espanyol i el número 223 del món, amb un patrimoni que ronda els 4.700 milions de dòlars i que va incrementar en un 62% durant l’últim any.

Hi ha “persones sense vergonya” a qui la crisi-estafa els va genial. Les relacions laborals, en aquesta activitat empresarial d’un model “corporatiu” i “paternalista”, no permeten el conflicte entre capital i treball, i a les persones emprades se’ls adoctrina (a l’estil xinès) perquè sentin l’empresa com pròpia i, de no acceptar-lo, l’autoritarisme, la repressió directa, actua. A això s’agrega una tradicional política antisindical, que impedeix la defensa activa dels drets de les treballadores i treballadors.

Això li va passar a la CGT a Màlaga. CGT va dir prou, vam plantar cara a aquest model d’explotació, de vida laboral sense drets, de condicions de treball miserables, d’absència total de llibertat, on la “voluntat única del pare” determina qui viu i com viu. CGT va crear la Secció Sindical a Mercadona de Màlaga i Fran va ser acomiadat, solament per això.

Per al model xinès de “Juan Roig i la seva família”, la CGT representa tot el contrari al seu model d’explotació i, la guerra de classes, s’ha obert. Fran ha de ser readmès, la Secció Sindical, el reconeixement i la legitimitat de l’organització sindical en qualsevol centre de treball d’aquesta “gran empresa familiar”, ha de ser una realitat i Juan Roig i la seva família, han de deixar de trepitjar la llibertat sindical, els drets laborals i la llibertat de les persones.

Juan Roig i la seva família, estan en conflicte amb la CGT i quan toquen a una persona de CGT, ens toquen a totes i la nostra resposta és de llarg termini, no tenim pressa. Tenim tota la vida per a lluitar, perquè ens va en això la vida. Una vida digna per a totes i tots, no només per a Juan Roig i els seus.

CGT

http://www.cgt.org.es/%E2%80%9Cel-modelo-de-explotacion-mercadona-y-la-cgt%E2%80%9D