jueves, 25 de diciembre de 2014

GOVERN DEL PP, PATRONAL CEOE-CEPIME i CC.OO-UGT… La foto de la vergonya

El PP i totes la Patronals, són responsables de les polítiques i lleis d’emmordassament de tots els drets laborals de les persones treballadores, a través i fonamentalment amb la Reforma Laboral de febrer de 2012, que han destruït més de 1 milió de llocs de treball a tot l’estat espanyol, sobretot els fixos, alhora que ha destruït més de 300.000 ocupacions del sector Públic (Educació, Sanitat, ajuntaments, empreses públiques); han invalidat la negociació col·lectiva, traslladant a la patronal l’autoritat “absoluta” per a disposar del contracte a la seva lliure voluntat: contractes precaris, contractes precaris, flexibilitat en horaris, jornades extres sense remuneració, baixada de salaris amb el consegüent empobriment d’un terç dels assalariats i assalariades, fins a aconseguir que el 34% de totes aquestes persones no arribin ni tan sols a cobrar el salari mínim interprofessional.

Govern i Empresaris, han vist com els “sindicats del règim” han apuntalat –altra vegada-, a un sistema polític i econòmic en el temps de “descompte”, quan la immensa majoria de la població, és contrària a les polítiques que ha generat aquest drama social de dimensions d’emergència.

Han signat engrunes de “caritat”, amb qui han dut a milions de treballadors i treballadores al desastre: Una “ajuda” de 426 euros, per a una població desesperada, durant 6 mesos com a màxim i això, sí es compleixen les condicions d’estar desocupat, inscrit durant un any ininterromput en l’INEM, tenir càrregues familiars, no superar ingressos superiors al 75% del SMI (483 euros mensuals) per persona de les quals constitueix la llar, sotmetre’s a un compromís d’activitat i acudir a les ocupacions que li manin. A més si et contracten, i segurament per menys de 645€ (salari més freqüent actualment en el mercat laboral), l’empresari solament ha de pagar la diferència entre els 426 euros del subsidi i el salari pel qual li hagin contractat.

Resulta ignominiós la posició, actitud i l’ètica d’aquests Sindicats obstinats des de fa més de 37 anys a ser part del règim, governi qui governi. Igual que el govern de Rajoy, són aliens que més de 4.000.000 de persones parades no reben cap prestació i, signen “engrunes” dels amos per a una població de solament el 10% (400.000 persones) i, a més li regalen “carta d’ocupació gairebé gratis” als empresaris, amb els diners públics de tots i totes.

Han signat una “pau social” mentidera, tramposa, sobre el 24% de la població parada (5,5 milions de persones); sobre el 24,6% de la població contractada temporalment i sobre el 15% dels que treballen a temps parcial; sobre una cobertura d’atur que escassament arriba al 50 dels desocupats/des i sobre 4.000.000 reals que han deixat de percebre alguna prestació; sobre 1,78 milions de llars que tenen a tots els seus membres fora del mercat laboral; sobre 2,74 milions de desocupats i desocupades de llarga durada i, sobre una devaluació salarial massiva de tots els treballadors i treballadores.

Resulta ignominiós que quan les Marxes de la Dignitat han decidit tornar a Madrid el 21 de Març 2015, enfrontar-se contra la llei mordassa, contra el TTIP, realitzar un 1r de maig de manera unificada en gairebé tots els territoris (moviments socials i sindicats) i seguir plantant cara a aquest “règim i sistema, d’odi cap a la majoria social”, convocant una Vaga General laboral, social i de consum per al 22 d’Octubre de 2015, és a dir, quan la majoria social torna a ratificar que solament el conflicte, la baralla, l’ocupar el carrer és la garantia de la recuperació del pa, el sostre, el treball i la llibertat, aquesta “casta sindical, política i empresarial” es fan una foto, burlant-se del dolor i les necessitats de les persones.

Madrid, 16 de desembre de 2014

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)