domingo, 17 de mayo de 2015

Augmenta la precarietat laboral de professionals de la sanitat pública

Des de l’inici de la crisi s’han eliminat més de 50.000 treballadors sanitaris públics, reduït els seus salaris en un 18% i precaritzat la seva condicions laborals amb la generalització de contractes per dies i de vegades hores.

Recentment alguns professionals sanitaris estan denunciat la precarització de les condicions laborals en què treballen dins de la sanitat pública. Aquesta situació, que afecta especialment als / les facultatius / es més joves, és el resultat de la política del Ministeri de Sanitat i de la majoria de les administracions sanitàries autonòmiques governades pel Partit Popular, de retallar la despesa sanitària pública reduint personal i desmantellant i privatitzant el sistema de salut.

Es retallen les plantilles

Aquesta política ha suposat que des de l’inici de la crisi s’hagi eliminat més de 50.000 treballadors sanitaris públics (dels quals més de 3000 són facultatius / es), reduït els seus salaris en un 18% i precaritzat la seva condicions laborals amb la generalització de contractes per dies i de vegades hores. Per dur a terme aquest ERO encobert el Govern ha recorregut a la jubilació obligatòria del personal sanitari sense reposar vacants (resulta paradoxal que s’obligui a jubilar-se al personal sanitari als 65 anys mentre es perllonga la de la resta de treballadors fins als 67), i paralitzat les ofertes d’ocupació pública (OPES) en els Hospitals i Centres de Salut.

Es deteriora la qualitat del sistema

Les retallades de les plantilles dels centres sanitaris públics està afectant el funcionament dels centres sanitaris com demostra el creixement de les llistes d’espera hospitalàries, especialment la quirúrgica que han crescut un 50% des de l’any 2010 passant de 65 dies d’espera mitjana a 90 a la fi del 2014, o el deteriorament de l’Atenció Primària com a conseqüència de la paralització de l’Estratègia AP21, acordada pel Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes amb les organitzacions professionals per incrementar els recursos humans i tecnològics d’aquest nivell (en els massificats Centres de Salut les llistes d’espera superen la setmana en molts casos).

Es castiga uns professionals que mantenen el sistema malgrat les retallades

No sembla raonable que un sistema sanitari públic que s’ha caracteritzat fins fa poc per la seva elevada eficiència (l’OMS li reconeixia una elevada qualitat i un baix nivell de despesa) gràcies a l’esforç dels seus professionals per afrontar els dèficits de recursos, en lloc de premiar els castigui reduint llocs de treball i precaritzant les seves condicions laborals. Cal recordar que el personal facultatiu cobra a Espanya un 19% menys que en la mitjana de la Unió Europea. Qualsevol empresa on els seus treballadors són responsables directes de l’assignació de recursos d’elevat cost desenvolupa una política personal incentivadora en termes d’estabilitat laboral i salarial, just el contrari del que està fent l’administració sanitària al nostre país.

Quins interessos estan darrere d’aquest càstig als professionals sanitaris?

Aquesta aquesta estratègia pretén reduir la despesa pública a costa de la despesa de personal i desprestigiar el sistema per afavorir la seva desmantellament. Les retallades en el sistema sanitari públic han afavorit al sistema privat com demostra l’augment de les primes de les assegurances sanitàries que han crescut un 8% des de 2010, amb 130.000 pòlisses més que en l’any 2008.

De no produir un canvi de política la situació del col·lectiu sanitari s’agreujarà encara més com a conseqüència de dues mesures del Govern:

1.- El Finançament Públic Privat (PFI) dels nous hospitals. Els exemple de l’aplicació d’aquest model en (València, Madrid, Galícia, Aragó o Castella Lleó, etc.) explica que les administracions sanitàries han de destinar milions d’euros a pagar a les empreses concessionàries per la construcció i gestió dels seus nous centres a costa de la despesa corrent (capítol suposa al voltant del 25% dels seus pressupostos). Com els concerts amb centres privats suposen més de la meitat d’aquesta partida, els pagaments pels nous hospitals deixessin sense fons per a funcionar als centres públics. Per afrontar aquesta situació els governs autonòmics hauran de recórrer a noves retallades en el capítol de personal que suposa entre el 40 i el 45% dels pressupostos sanitaris (la reducció de la partida de despesa farmacèutica que suposa entre el 25-30% dels mateixos sembla definitivament abandonada pel Ministeri de Sanitat).

2.- El Programa Nacional de Reformes 2015 i el Pla d’Estabilitat 2015-2018 (enviat pel Govern de Rajoy a la Comissió Europea), que compromet realitzar un estalvi de 500 milions anuals en recursos humans en sanitat mitjançant la posada en marxa de la Gestió Clínica. Aquest compromís de retallada de despesa ve a corroborar la denúncia que realitzem des de la FADSP i altres organitzacions que la Gestió Clínica no pretén racionalitzar l’administració dels serveis sinó retallar despesa en un sistema a punt de fer fallida per manca de recursos financers.

Els professionals sanitaris haurien de rebutjar els acords de les cúpules d’algunes de les principals organitzacions corporatives amb un Ministeri de Sanitat aïllat política i socialment, per recolzar les Unitats de Gestió Clínica. Considerem inacceptable que alguns grups professionals pretenguin aconseguir beneficis i privilegis a costa dels drets laborals de la majoria dels / de les professionals, especialment dels més joves.

Caldria exigir al Ministeri de Sanitat i als governs de les comunitats autònomes

L’abandonament del model de Finançament Públic Privada dels nous centres sanitaris i la recuperació de les concessions per evitar la fallida financera del sistema
La retirada del projecte de creació d’Unitats de Gestió Clínica i la negociació una política de racionalització de la gestió dels centres sanitaris públics.
La reposició de totes les places perdudes per les jubilacions obligatòries i acomiadaments
Convocatòries anuals de totes les places vacants (OPES anuals)
Compliment dels acords de l’Estratègia AP21 d’increment places i d’acabar amb la precarietat laboral en Atenció Primària.

Per aconseguir-ho es necessita una gran mobilització professional i social en defensa del sistema sanitari públic, de la qualitat de l’atenció i d’unes condicions dignes per les professionals i treballadores sanitaries.

Manuel Martín García és President de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.