miércoles, 23 de marzo de 2016

La CGT contra el “Pacte de la Vergonya” signat per la UE i Turquia

Sense haver complit el seu acord per a acollir a 800.000 refugiats, Europa acorda el tancament de les seues fronteres, incomplint els Drets Humans

El passat 19 de març els caps d’estat de la UE, reunits en sessió del Consell Europeu (on hi ha governs de tots els colors) han rubricat un acord que ignora els més elementals drets i llibertats arreplegats en tots els tractats internacionals i en la Declaració Universal dels Drets Humans. Per més que hagen volgut representar una negociació per a millorar els aspectes més discutibles de l’esborrany, la veritat és que el text signat amb Turquia manté l’objectiu central de tancar les fronteres europees als refugiats de les guerres que assolen Orient Mitjà, especialment a Síria.

Que l’acord assegure que no es van a produir expulsions col·lectives ni en calent i que s’admetrà un refugiat amb papers per cada expulsat a Turquia (només fins a aconseguir els 70.000) pot deixar tranquil·les les consciències dels màxims dirigents de l’Europa dels mercats, però de cap manera va a detenir el drama que estan vivint milions d’éssers humans. Gens més entrar en vigor l’acord (amb una rapidesa desconeguda en l’aplicació de les normes europees) ja estem veient la impossibilitat de registrar adequadament les dades i situació de cada refugiat, així com de garantir el trasllat des de Grècia i l’estada en sòl turc en unes condicions dignes; precisament sobre la idoneïtat del govern de Turquia per a garantir el compliment dels drets humans ja s’han manifestat en contra diversos organismes internacionals i organitzacions humanitàries.

Para CGT l’acord signat a Brussel·les mereix el nostre total rebuig i el compromís de seguir treballant per a la seua anul·lació o superació mitjançant la pràctica de la solidaritat i l’ internacionalisme. No ens podem sentir representats per aquells què signen contra tot sentiment d’humanitat i fraternitat, per la qual cosa apostem per seguir els dictats de la nostra consciència respecte als nostres germans que fugen de la guerra, el dolor i la mort. No podem dormir tranquils després de veure les imatges dels camps i camins d’Europa plens de gent desnodrida i malalta a la qual se li tanca el pas amb filats, porres i fins a gasos.

No podem oblidar que totes aquestes persones i fins a famílies senceres han sigut forçades a deixar les seues cases, la seua terra i la seua cultura per guerres i situacions en les quals les polítiques occidentals no han sigut alienes. La lluita per l’explotació dels recursos naturals, el control de grans espais geoestratègics i el comerç d’armes tenen molt a veure amb les catàstrofes, cada vegada menys naturals, que pateixen els pobles d’Àfrica i gran part d’Àsia. Intentar tancar el pas als quals fugen de la misèria i la violència, a més de cruel és inútil; si es tanca una via, se cercarà una altra. Els europeus també els hem fet en èpoques no tan llunyanes.

La ciutadania de l’Europa comunitària hem de tenir clar tot açò. Hem de tractar de conèixer al màxim els detalls que hi ha darrere de l’eixida de cada persona del seu país. Però tampoc açò ens ha de portar a estar, mentrestant, de braços creuats i revisant cada pas que donem. Hi ha raons fundades darrere d’aquest èxode que ens han de conduir a respondre activament amb la solidaritat i el suport a qui està sent perseguit i expulsat. Hem de tractar a les persones com a iguals, hem de forçar que els desplaçaments siguen segurs, hem d’ajudar amb roba i queviures a aquells què arriben i hem de denunciar sense embuts a aquells què provoquen eixes guerres, a aquells què reprimeixen al dissident, a aquells què acaparen els beneficis del petroli o els diamants dels seus subsòls…

No hi ha emigrants o refugiats bons o dolents perquè fugen de governs afins o rivals, hi ha persones que fugen de situacions que nosaltres tampoc podríem suportar. Des de la CGT cridem a acudir massivament a les protestes que es convoquen denunciant la vergonya d’aquesta Europa del Capital. No volem l’Europa fortalesa! No volem l’Europa de Maastricht! No volem l’espai Schengen ni els CIE! No volem les maquiles a Mèxic ni en BanglaDesh! Volem un Món on càpien molts mons!

Gabinet de Premsa de CGT / Madrid, 23 de març de 2016