jueves, 15 de diciembre de 2016

CGT no participa en falses mobilitzacions

CGT no assistirà a aquestes “mobilitzacions instrumentals dels sindicats del règim els dies 15 i 18 de desembre” ja que l’única cosa que pretenen és aconseguir posicionar-se, amb “alguna legitimitat”, en les negociacions de diàleg social que porten realitzant amb els diferents governs des de 1977.

Els sindicats de la Concertació han estat eines bàsiques per a la domesticació dels i les assalariades, inserint-les en la dinàmica única del Pacte Social continuat, signant les Reformes Laborals – cada vegada més precaritzadores – i permetent amb això que les patronals mantinguin o millorin les seves taxes de guany i s’implementi un model neoliberal i desregularitzat de condicions laborals. Han garantit amb això la “pau social” a canvi de protagonisme i prebendes per a les seves organitzacions i les seves cúpules.

Aquests sindicats, amb enorme afiliació en dates passades, amb influència en tots els estrats, amb presència en totes les taules de negociació, omnipresents en les televisions i mitjans de comunicació, participants en sopars empresarials, governamentals i extraoficials, van admetre la Unió Europea de manera incondicional en el 86 i van admetre Maastricht en el 93. Després només han fet declaracions grandilocuents i no han mogut ni un dit contra aquesta Europa del Capital i els Mercats.

Les vàries desenes de Reformes Laborals des dels Pactes de la Moncloa (1977) i dels Sistemes Públics de Pensions, fins a l’última Reforma del PP en el 2012, han destruït el contrapoder de la classe obrera, per mitjà d’aquestes polítiques de “consens i diàleg social”, deixant-nos en una situació de precarietat integral, pobresa i desigualtat social, fins a extrems mai coneguts en l’estat espanyol.

Malgrat les polítiques fiscals, tributàries i socials, denominades de “ajust i austeritat”, no han sortit mai al carrer amb intencions serioses i fermes d’enfrontar-se a aquestes polítiques criminals que s’han implantat contra la majoria de les persones.

Mobilitzar-se, és tenir convicció i voluntat per buscar, presentar i defensar alternatives i accions amb les quals:

Oposar-se als acomiadaments col·lectius (a milions) a través dels ERE.
Oposar-se al fet que la voluntat unilateral de l’empresari sigui la que determini les condicions de treball.
Oposar-se al fet que els i les treballadores perdem els convenis i les nostres relacions laborals siguin individualitzades i disponibles per l’empresari.
Oposar-se a la baixada dels salaris, a les dobles escales salarials.
Defensar el contracte estable i fix en tots els mercats, tant públics com privats i no admetre contractes i subcontractes, prestamisme laboral, externalitzacions, privatitzacions…
Defensar el Públic i la reversió al Públic de tot el privatitzat.
Defensar els drets i llibertats que ens han robat i enfrontar-se a la repressió que han desenvolupat contra les persones més coherents de la classe que diuen representar.

La CGT està als carrers amb els qui sofreixen, amb precàries i precaris, amb les milions de persones als qui se’ls ha arrabassat el treball, el sostre (la casa), el pa (el salari i les prestacions socials), la llibertat, i amb la majoria social, que hem estat estafades amb polítiques que han “salvat als bancs amb centenars de milers de milions”, a les empreses i els rics, a través de baixar-los els impostos, i s’han emportat per davant ocupacions, pensions, salut, educació i cuidats…

Les mobilitzacions del 15-M, les Marees, les Marxes de la Dignitat, les Plataformes en defensa del Públic, el Sindicalisme alternatiu, sí tenim legitimitat, perquè sí hem proposat alternatives, perquè sí hem portat endavant processos d’autogestió i economia social alternativa i perquè SÍ HEM ESTAT EN ELS CARRERS enfrontant-nos a aquest capitalisme depredador.

Els “sindicats del règim”, no solament han estat amagats tot el temps de la crisi-estafa sinó que, en el seu “ADN”, està gravat que la “col·laboració amb els governs i l’empresariat” és on tenen la seva raó de ser.

CGT tornarà a sortir als carrers a defensar les reivindicacions i propostes que mai hem abandonat, les que són dels qui construïm una societat de tots i totes, igualitària, i entenem que, tal com diu la consigna que cridem en les Manifestacions:
“NO HI HA UNA ALTRA MANERA, O AMB LA PATRONAL, O AMB LA CLASSE OBRERA”

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Traducció: CGT-Catalunya