miércoles, 7 de diciembre de 2016

El Consorci de Museus i el sindicat CGT-PV recuperen la figura de la fotògrafa Kati Horna

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per la secretària general del sindicat CGT-PV, Emilia Moreno, i pel comissari de l’exposició, José María Oterino, ha presentat la mostra ‘La mirada de Kati Horna. Guerra i Revolució (1936-1939)’ al Centre del Carme de València.

Pérez Pont ha explicat que “el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i el sindicat CGT del País Valencià iniciem una línia de col·laboració amb l’exposició de la fotògrafa anarquista Kati Horna. Aquesta col·laboració s’emmarca dins del nostre objectiu d’obrir el Centre del Carme a la societat civil i a l’àmbit associatiu de la Comunitat Valenciana”.

“Es tracta d’una exposició que recupera la memòria històrica del nostre país i, al seu torn, posa en valor el treball d’una creadora compromesa amb el seu treball i amb el seu temps. Si amb l’exposició de ‘Fragments. Mitologia del periodisme gràfic’ reivindiquem la labor del fotoperiodisme a Espanya, amb ‘La mirada de Kati Horna’. Estem posant l’èmfasi sobre les aportacions de la dona en aquest àmbit i la importància d’aqueixa altra mirada del nostre passat”, ha matisat el director del Consorci de Museus.

Kati Horna és, sens dubte, una de les creadores més inusuals i autèntiques del segle XX, “una obrera de la fotografia” com es definia ella mateixa. Feminista, solidària i llibertària, l’artista nascuda a Budapest en 1912 i participant de les avantguardes d’entreguerres, va documentar i donar testimoni del treball transformador que estaven portant avant la CNT i la classe treballadora durant la Guerra Civil.

La secretària general del sindicat CGT-PV ha assenyalat que “a diferència d’altres fotògrafs, Kati Horna, va transmetre el rerefons de les rereguardes” i ha explicat que “en el moment actual és important destacar un dels blocs de l’exposició que parla sobre els refugiats que van ser acollits per hòmens i dones de ciutats com ara València en un exemple de generositat”.

Emilia Moreno ha conclòs recordant que “si volem canviar el món, desenvolupar el pensament crític, aquesta exposició és una bona eina per a dur-lo a terme”.

El comissari de la mostra, per la seua banda ha destacat “els fotomuntatges que entronquen amb el passat de Kati Horna influenciada pel surrealisme, que recuperaria també en l’última etapa de la seua vida. Aquests fotomuntatges permeten mostrar el que la realitat no ensenya”.

La Guerra Civil espanyola va ser la primera guerra profusament registrada en els principals mitjans de comunicació de l’època. La cobertura d’aquesta guerra no tenia precedents. L’aparició de cambres més ràpides, la Leica, però també el desig d’un compromís antifeixista per part de nombrosos reporters, va fer que periodistes i fotògrafs de tot el món contaren aquesta guerra. Brigadistes, intel·lectuals, artistes, escriptors, poetes, fotògrafs. I també dones. Pioneres com ara Gerda Taro, Tina Modotti i Kati Horna van acudir a la crida antifeixista.

Horna va estar sempre en la rereguarda, no va arribar a xafar el front. Va retratar amb la seua Rolleiflex meravelloses imatges de la quotidianitat, sempre amb una mirada tendra cap als xiquets, les dones i les víctimes dels bombardejos. Al contrari dels fotògrafs de l’època (Capa, Centelles, Taro, Cartier-Bresson…) no l’interessava publicar en els grans mitjans internacionals sinó posar la seua cambra al servei de la CNT-FAI i de l’anarquisme.

Moltes de les seues imatges van ser publicades en revistes com a ‘Libre studio’, ‘Tierra y libertad’, ‘Mujeres libres’ i ‘Umbral’. Part d’aqueixa producció de Kati Horna, que només va aconseguir salvar 279 negatius en eixir d’Espanya en 1939, ha sigut reeditada ara pel sindicat CGT.

Segons Oterino: “Kati Honra només va concedir una entrevista en tota la seua vida, de manera que el que sabem d’ella és quasi llegenda. Es parla d’una llauna de llanda en què va salvar els negatius”.
Tal com explica la fotògrafa, Eva Máñez, en un dels texts de l’exposició “les seues fotografies són molt diferents de les dels seus companys. No li interessa la mort ni la crueltat, que mai es mostren obertament, sinó la dignitat de la població que resistia la guerra. Enfront de l’espectacle dels cossos desmembrats, la sang i el camp de batalla, Horna planteja un espai de reflexió sobre la guerra i les seues conseqüències sobre els civils”.

Pacifista i anarquista, la seua fotografia representa la memòria de la quotidianitat. De 1937 a 1939, aquesta “obrera de la fotografia”, amiga de Robert Capa i altres fotògrafs reconeguts, va viatjar per les províncies controlades per la República prenent imatges de les gents, els mercats, els carrers, els aparadors de les botigues, el desabastiment, les cartilles de racionament, els bombardejos sobre la població civil, els refugis antiaeris, les esglésies transformades en hospitals i magatzems, l’acollida als refugiats, etc.

En aqueixa quotidianitat, explica Eva Máñez que està “sempre la presència de les dones: les mares combatives, les milicianes, les xiquetes i les ancianes. L’univers femení exhaustivament retratat, que a través de les seues imatges dóna un alé d’humanitat a tanta barbàrie”.

En aquest sentit, el director del Consoci de Museus de la Comunitat Valenciana ha recordat “la importància de fer una relectura de gènere de la nostra història construïda només des del punt de vista masculí. Per a això estem treballant en una convocatòria pública que done vida a projectes d’investigació entorn d’aqueixa altra mirada, tan necessària per a comprendre la nostra realitat”.

Les quasi un centenar de fotografies, seleccionades pel seu comissari, José María Oterino, estan organitzades temàticament entorn de sis temàtiques: “Construint un món nou. Revolució”; “Vivint durant la guerra. Moments de la vida quotidiana”; “Vida en el front”; “Acollida”; “Rostres i mirades” i “Visió surrealista sobre la Guerra Civil. Fotomuntatges”. Oterino ha destacat que un gran nombre de fotografies estan fetes a València com els “recol·lectors d’arròs”.

Aquesta àmplia exposició forma part de les activitats organitzades per la CGT-PV per a commemorar el 80 aniversari de la Revolució Social. Segons CGT-PV, la XVIII edició d’aquestes jornades culturals tindran lloc a l’Octubre CCC, al final d’any, del 12 al 16 de desembre, sota el lema “80 aniversari de la Revolució llibertària. Lliçons del passat per a fer present”. Més informació en www.cgtpv.org.

Gabinet de Premsa Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

Foto inauguració: Antonio Pérez Collado