martes, 27 de diciembre de 2016

Llengua a canvi de vots: la Universitat de València mostra la seua hipocresia amb la qüestió lingüística

La Secció Sindical de CGT en la Universitat de València denuncia que la Universitat de València, amb la connivència de l’STEPV, CCOO i UGT, cedeix novament a la pressió del professorat titular acreditat a catedràtic i els eximeix del requisit lingüístic

La Mesa Negociadora de la Universitat de València, a data 19 de desembre, ha acordat, amb l’única oposició de CGT PV, flexibilitzar el requisit lingüístic del valencià a l’hora de demanar la promoció del seu professorat des de la titularitat a la càtedra. Aquest acord, avalat pel propi Servei de Política Lingüística i la Comissió de Professorat, ha sigut ratificat en el Consell de Govern de 22 de desembre, però amb l’oposició dels representants de l’estudiantat.

Aquest acord s’ha pres sota la pressió d’una minoria de professorat titular d’universitat (TU) acreditat a catedràtic d’universitat (CU) que, després de molts anys a la Universitat de València, no considera necessari ni està disposat a fer l’esforç de tenir reconeguts uns mínims coneixements de la llengua que la Universitat de València diu voler defensar i que fins i tot identifica als seus propis estatuts com a llengua pròpia de la Institució. Esforç que, tot siga dit, sí es continuarà exigint per a ser contractat doctor o professor titular.

L’any passat, front a la pressió del professorat titular acreditat a càtedra, es va fer una convocatòria de promocions a la Universitat de València que va primar l’oferta de places de funcionari (vora el 66% d’oferta total, la meitat de TUs i l’altra meitat de CUs) front a l’estabilització del personal inestable i temporal. Justament aquest ‘èxit’ va posar sobre la taula un nou problema: una part de col·lectiu de TUs promocionable a CUs no té el nivell mínim requerit pel que fa als coneixements del Valencià (el nivell C1, més conegut pel Mitjà). L’obligació d’acomplir aquest requisit ja es coneixia des de l’aprovació de la normativa d’increment de la docència en valencià, aprovada al 2012, i des de llavors el Servei de Política Lingüística ha estat fent un esforç important per donar suport a tot aquell que ho ha demanat. Però arribat al punt de resoldre aquest problema, finalment la Universitat i una part dels sindicats han decidit cedir i eliminar l’obligatorietat de tenir el Mitjà de valencià al professorat titular que promociona a càtedra. A més a més, aquesta cessió també s’ha fet a esquenes dels col·lectius d’estudiants que van avalar i empentar la normativa aprovada al 2012.

Des de la Universitat l’argumentari per a defensar aquesta proposta ha estat considerar que, d’una banda, es suavitza un conflicte amb el col·lectiu anteriorment assenyalat i que, d’altra, ‘a mig termini’ aquest professorat deixarà la UV i també que la garantia de la docència en valencià està en les mans dels que actualment són o dels que seran professorat contractat doctor o titular d’universitat (places per a les quals sí es manté com a requisit per a promocionar, el tenir el Mitjà de valencià).

Des de CGT PV volem manifestar el nostre absolut desacord amb aquesta mesura. Ens sembla inacceptable ‘perdonar’ al professorat funcionari que vol promocionar a càtedra l’acompliment de l’acreditació d’uns mínims de coneixements i habilitats comunicatives en la llengua pròpia de la Universitat, i que a més a més, aquest ‘perdó’ es suporte en arguments tan febles i interessats. Entenem que el soroll de pròximes urnes fa a l’equip rectoral més sensible a certes demandes, i de fet el propi Rector així ho va reconèixer en reunions privades amb els representants sindicals.

D’altra banda, no podem compartir el pragmatisme sindical manifest per part de les organitzacions STEPV, CCOO i UGT que, acceptant que la Institució no cediria al seu propòsit, finalment li han fet una rentada de cara a la proposta institucional, fent que aquesta flexibilització del requisit lingüístic siga d’aplicació també al professorat laboral temporal i interí. La qual cosa té, com a efecte col·lateral, legitimar més encara la proposta de la institució que ara és presentada com a més ‘equilibrada’, ja que és flexible per ‘dalt’ i per ‘baix’, com si es poguera considerar el mateix flexibilitzar el requeriment lingüístic a una persona que està promocionant a Ajudant Doctor i a una que ho està fent a Catedràtica d’Universitat.

Arribat a aquest punt és legítim preguntar-se si la defensa del valencià per part d’alguns/es no era més que una impostura, un posat.

Secció Sindical CGT de la Universitat de València

València 23 de desembre de 2017