lunes, 29 de octubre de 2018

Universitat de València, marca blanca de Mercadona

Comunicat de premsa de CGT-PV Secció Universitat de València, Col·lectiu InDocentia i Bloc D’Estudiants Agermanats arran el nomenament de Juan Roig com doctor honoris causa per part del Consell de Govern de la UV

https://www.uv.es/uvweb/cgt/es/seccion-sindical-confederacion-general-del-trabajo-del-pais-valenciano/universitat-valencia-marca-blanca-mercadona-1285945231199/Novetat.html?id=1286054464219

El dimarts 2 d’octubre de 2018, el Consell de Govern de la Universitat de València (UV) va decidir nomenar doctor honoris causa a Juan Roig, president de Mercadona. Som molts i moltes els que ens preguntem -professorat, personal d’administració i serveis, estudiants- quins són els motius d’una decisió com aquesta. En un moment com l’actual, en el qual les universitats es troben en primer plànol dels mitjans de comunicació per pràctiques delictives lligades al món de la política i dels negocis, ens sembla imprescindible mantenir la universitat allunyada d’aquestes lògiques de circulació de poder polític i interessos mercantils i econòmics.

Nomenar doctor honoris causa a un home de negocis implica assumir l’historial que acumula en la seua biografia com a empresari. En el cas de l’empresa Mercadona, una senzilla cerca en les hemeroteques mostra algunes pràctiques renyides amb l’excel·lència ètica que, suposadament, ha d’acumular qui aspire a un reconeixement com és el de doctor “honoris causa”.

Mercadona ha aparegut freqüentment als mitjans de comunicació i en diverses sentències judicials per males pràctiques en diferents camps:

Política laboral: acomiadaments improcedents; política antisindical; pressió extrema sobre la plantilla, que ocasiona problemes de salut laboral molt per sobre de la mitjana del sector (11.754 baixes entre 2010-2014), -això malgrat les dificultats per a obtenir la baixa laboral que imposa l’empresa-. Pressió extrema també sobre proveïdors o assetjament sexual, com testifica la condemna a Mercadona com a responsable civil subsidiària de dos casos d’assetjament en 2015.

-Política comercial i mediambiental: per citar un exemple, Incarlopsa, l’escorxador que treballa per a Mercadona va rebre una sentència judicial del Tribunal Superior de Justícia de Castella La Manxa que avala maltractament animal en no calmar als animals sacrificats i mantenir així el ritme de la cadena de muntatge que elimina 3.230 porcs cada huit hores. En el terreny mediambiental, diverses organitzacions agràries i ramaderes (entre elles l’Associació Valenciana d’Agricultors, AVA) critiquen a l’empresa per vendre sota el cost de producció, assenyalant els efectes devastadors en el sector agrícola i ramader (que afavoreixen l’abandó d’aquests sectors productius). La pressió als proveïdors i l’aposta pel consum barat (a costa del que siga) provoca situacions molt preocupants des de criteris de sostenibilitat ecològica.

-Política financer-urbanística: membres de la família de Juan Roig participen en operacions molt rendibles, lligades a la compra de terrenys en el PAI del Grau, però associades als interessos immobiliaris i especulatius que tanta mala reputació han portat a les institucions valencianes.

-Inclinacions ideològiques: les declaracions de Juan Roig sobre la necessitat de disminuir el sector públic: “quant menys sector públic, millor” o la seua apel·lació a la “cultura de l’esforç” entesa com “treballar com a xinesos per a seguir vivint com a espanyols” il·lustren amb claredat la posició de la tercera fortuna del país.

Així mateix, va ser citat en 2014 com a testimoni en la causa que investiga la presumpta comptabilitat B del PP per la donació de 100.000€ a FAES, la fundació d’estudis socials del PP. Seria desitjable que la Universitat no premiara un posicionament polític tan evident.

Podríem afegir altres pràctiques qüestionables, però no és aquest el lloc per a analitzar a fons el funcionament empresarial de Mercadona. La nostra intenció és aportar informació per a reforçar la idea que és important que la universitat s’opose a aquestes pràctiques anteriors perpetrades en el món dels negocis.

Per cenyir-nos als mèrits al·legats per la Universitat de València en el seu web que justifiquen el nomenament, evidentment, no és el prestigi acadèmic el que caracteritza a Juan Roig. S’argumenta que són els mèrits socials els que li fan creditor d’aquesta distinció: la creació d’una escola d’empresaris -EDEM-; la propietat d’un fons d’inversió -“Angels Capital”- i d’una llançadora d’empreses que selecciona empreses per a llançar al mercat. Així mateix, s’afig la seua activitat filantròpica -que, d’altra banda, ja li reporta suficients beneficis fiscals i econòmics-. Potser aquests mèrits en el món dels negocis puguen obtenir un reconeixement de la Cambra de Comerç o d’altres institucions empresarials. No obstant això, ens semblen absolutament insuficients per a un reconeixement universitari.

Considerem, finalment, que la UV hauria d’evitar atorgar un reconeixement a una persona que ha estat en estreta relació amb les autoritats acadèmiques i amb altres membres amb posicions de poder en l’estructura de la Universitat. Aquestes relacions endogàmiques poden veure’s marcades per les relacions d’amistat, les xarxes d’influència i la devolució de favors. Juan Roig ha ocupat durant anys el càrrec de President en la Càtedra d’Empresa de la UV; ha tingut relació amb els directors de departament, ha obtingut el reconeixement per part de la UV dels títols de Grau que s’imparteixen en la seua escola d’empresa EDEM, entre altres relacions. Amb aquests precedents, queda en dubte si el reconeixement del “honoris causa” s’ha produït per mèrits propis o gràcies a la seua capacitat d’influència.

A més a més, en aquesta lògica de devolució de favors, i encara que no hi ha una confirmació documental donada la difusió limitada d’aquest tipus d’informacions, en 2013, va ser vox populi el fet que Juan Roig va utilitzar la seua influència perquè la UV accedira a préstecs del sistema bancari, que van haver d’activar-se en els anys de crisi en els quals el PP no lliurava, o lliurava tard, els fons per a pagar les nòmines del personal de la UV.

D’altra banda, el procediment del seu nomenament com a doctor honoris causa manca de participació democràtica real per part de la comunitat universitària i, a més, descura absolutament la qüestió de gènere: es van nomenar 5 doctors honoris causa en l’acte del 2 d’octubre, tots homes. Fins i tot entre els mèrits que encapçalen la proposta de Juan Roig figurava de forma destacada el paper de la Fundació que presideix la seua dona, Hortensia Herrero.

Cal apuntar que l’actual rectora, Mavi Mestre, la primera dona rectora en la UV, va abanderar el gènere com a argument principal en la seua campanya electoral. Ara, no obstant això, sembla impotent o sense interès real per avançar en la igualtat.

Evidentment, cadascun dels motius arreplegats en aquest escrit haguera sigut suficient perquè l’equip rectoral paralitzara el nomenament i haguera obert a la comunitat universitària una decisió tan important. Ens sembla definitivament injustificat que una persona vinculada a pràctiques censurables del món dels negocis ens represente amb el màxim títol que atorga la UV. Per això, demanem a través d’aquest escrit la reconsideració del nomenament i una explicació detallada a tota la comunitat universitària dels motius que l’han impulsat.

CGT-PV Secció Universitat de València // Col·lectiu InDocentia // Bloc D’Estudiants Agermanats



Castellano

UNIVERSIDAD DE VALENCIA, MARCA BLANCA DE MERCADONA

El martes 2 octubre de 2018, el Consejo de Gobierno de la Universidad de Valencia (UV) decidió nombrar doctor “honoris causa” a Juan Roig, presidente de Mercadona. Somos muchos y muchas los que nos preguntamos -profesorado, personal de administración y servicios, estudiantes- cuáles son los motivos de una decisión como esta. En un momento como el actual, en el que las universidades se encuentran en primer plano de los medios de comunicación por prácticas delictivas ligadas al mundo de la política y de los negocios, nos parece imprescindible mantener a la universidad alejada de estas lógicas de circulación de poder político e intereses mercantiles y económicos.

Nombrar doctor “honoris causa” a un hombre de negocios implica asumir el historial que acumula en su biografía como empresario. En el caso de la empresa Mercadona, una sencilla búsqueda en las hemerotecas muestra algunas prácticas reñidas con la excelencia ética que, supuestamente, debe acumular quien aspire a un reconocimiento como es el de doctor “honoris causa”.

Mercadona ha aparecido frecuentemente en los medios de comunicación y en diversas sentencias judiciales por malas prácticas en diferentes campos:

Política laboral: despidos improcedentes; política antisindical; presión extrema sobre la plantilla, que ocasiona problemas de salud laboral muy por encima de la media del sector (11.754 bajas entre 2010-2014), -ello pese a las dificultades para obtener la baja laboral que impone la empresa-. Presión extrema también sobre proveedores o acoso sexual, como atestigua la condena a Mercadona como responsable civil subsidiaria de dos casos de acoso en 2015.

-Política comercial y medioambiental: por citar un ejemplo, Incarlopsa, el matadero que trabaja para Mercadona recibió una sentencia judicial del Tribunal Superior de Justicia de Castilla La Mancha que avala maltrato animal al no sedar a los animales sacrificados y mantener así el ritmo de la cadena de montaje que elimina 3230 cerdos cada ocho horas. En el terreno medioambiental, diversas organizaciones agrarias y ganaderas (entre ellas la Asociación Valenciana de Agricultores, AVA) critican a la empresa por vender debajo del coste de producción, señalando los efectos devastadores en el sector agrícola y ganadero (que favorecen el abandono de estos sectores productivos). La presión a los proveedores y la apuesta por el consumo barato (a costa de lo que sea) provoca situaciones muy preocupantes desde criterios de sostenibilidad ecológica.

-Política financiero-urbanística: miembros de la familia de Juan Roig participan en operaciones muy rentables, ligadas a la compra de terrenos en el PAI del Grao, pero asociadas a los intereses inmobiliarios y especulativos que tanta mala reputación han traído a las instituciones valencianas.

-Inclinaciones ideológicas: las declaraciones de Juan Roig sobre la necesidad de disminuir el sector público: “cuanto menos sector público, mejor” o su apelación a la “cultura del esfuerzo” entendida como “trabajar como chinos para seguir viviendo como españoles” ilustran con claridad la posición de la tercera fortuna del país.

Asimismo, fue citado en 2014 como testigo en la causa que investiga la presunta contabilidad B del PP por la donación de100.000€ a FAES, la fundación de estudios sociales del PP. Sería deseable que la universidad no premiase un posicionamiento político tan evidente.

Podríamos añadir otras prácticas cuestionables, pero no es este el lugar para analizar a fondo el funcionamiento empresarial de Mercadona. Nuestra intención es aportar información para reforzar la idea de que es importante que la universidad se oponga al tipo de prácticas anteriores perpetradas en el mundo de los negocios.

Por ceñirnos a los méritos alegados por la Universidad de Valencia en su web que justifican el nombramiento, evidentemente, no es el prestigio académico lo que caracteriza a Juan Roig. Se argumenta que son los méritos sociales los que le hacen acreedor de esta distinción: la creación de una escuela de empresarios -EDEM-; la propiedad de un fondo de inversión -“Angels Capital”- y de una lanzadera de empresas que selecciona empresas para lanzar al mercado. Asimismo, se añade su actividad filantrópica -que, por otra parte, ya le reporta suficientes beneficios fiscales y económicos-. Quizá estos méritos en el mundo de los negocios puedan obtener un reconocimiento de la Cámara de Comercio o de otras instituciones empresariales. Sin embargo, nos parecen absolutamente insuficientes para un reconocimiento universitario.

Consideramos, finalmente, que la UV debería evitar otorgar un reconocimiento a una persona que ha estado en estrecha relación con las autoridades académicas y con otros miembros con posiciones de poder en la estructura de la Universidad. Estas relaciones endogámicas pueden verse marcadas por las relaciones de amistad, las redes de influencia y la devolución de favores. Juan Roig ha ocupado durante años el cargo de Presidente en la cátedra de empresa de la UV; ha tenido relación con los directores de departamento, ha obtenido el reconocimiento por parte de la UV de los títulos de Grado que se imparten en su escuela de empresa EDEM, entre otras relaciones. Con estos precedentes, queda en entredicho si el reconocimiento del “honoris causa” se ha producido por méritos propios o gracias a su capacidad de influencia.

Por añadidura, en esta lógica de devolución de favores, y aunque no hay una confirmación documental dada la difusión limitada de este tipo de informaciones, en 2013, fue vox populi el hecho de que Juan Roig utilizó su influencia para que la UV accediese a prestamos del sistema bancario, que tuvieron que activarse en los años de crisis en los que el PP no entregaba, o entregaba tarde, los fondos para pagar las nóminas del personal de la UV.

Por otra parte, el procedimiento de su nombramiento como doctor “honoris causa” adolece de participación democrática real por parte de la comunidad universitaria y, además, descuida absolutamente la cuestión de género: se nombraron 5 doctores Honoris Causa en el acto del 2 de octubre, todos varones. Incluso entre los méritos que encabezan la propuesta de Juan Roig figuraba de forma destacada el papel de la Fundación que preside su mujer, Hortensia Herrero.

Hay que apuntar que la actual rectora, Mavi Mestre, la primera mujer rectora en la UV, abanderó el género como argumento principal en su campaña electoral. Ahora, sin embargo, parece impotente o sin interés real por avanzar en la igualdad.

Evidentemente, cada uno de los motivos recogidos en este escrito hubiera sido suficiente para que el equipo rectoral paralizase el nombramiento y hubiera abierto a la comunidad universitaria una decisión tan importante. Nos parece definitivamente injustificado que una persona vinculada a prácticas censurables del mundo de los negocios nos represente con el máximo título que otorga la UV. Por ello, pedimos a través de este escrito la reconsideración del nombramiento y una explicación detallada a toda la comunidad universitaria de los motivos que lo han impulsado.

CGT-PV Secció Universitat de València// Col·lectiu InDocentia// Bloc D’Estudiants Agermanats